Es la típica historia en la que tu estas con ella i yo estoy
con el i no se sabe como nuestros caminos se ajuntan, lo llamamos destino. Yo
no creo en el destino, no creo porque cuando digamos le "apetece"
ajunta nuestros caminos, conocemos a otros chicos, chicas. Yo haré cambiar el
destino por ti. Yo aré cambiar el rumbo del destino de nuestros caminos porque,
sé que no me quieres pero yo aré que vuelvas a caer en mis brazos que me
vuelvas a besar y que vuelvas a quererme. Are que vuelvas a sonreír estando con
migo. A mi lado, como el primer día, como el primer beso. No sé qué aré, que
decirte, con que seducirte pero sé que volverás a caer en mi mirada...~
dimarts, 28 de febrer del 2012
dijous, 23 de febrer del 2012
NOMÉS TU♀
No m'agrades, no m'agrades res de res gens ni mica...
I ara mateix podria agafar un micròfon sortir al balco i cridar a tothom que no t’estimo que ja te superat que podria tenir unes altres relacions amb altres nens
Mirar-los a la cara i no pensar en tu, no imaginar-me que es la teva cara, els teus llavis ni la teva llengua. Agafar amb les mans amb altres que no fossin les teves mans, aquelles amb les que em treies la roba, amb les que em tocaves, aquelles mans que tan aniso. Podria fer riure a altres, però no em donaria el mateix plaer que fer-te somriure a tu, no em sentiria feliç perquè només el teu somriure m’atrau. Podrien fer-me somriure a mi, en canvi,però no seria una somriure verdadera només tu en treus aquell somriure que tan trobo a faltar
Perquè si faig tot això voldria dir que ja te oblidat, que ja ets historia pasada, que ets un altre nen. Però no ets un altre nen,ets aquell a qui denomino com ell Per això no ho faig perquè no puc mirar a un altre nen sense pensar en tu
Perquè tu ets tot allò que em fa feliç. Perquè només les teves mans son les que aniso. Perquè només em dona plaer fer-te somriure a tu
Només tu.
dimecres, 22 de febrer del 2012
Podríamos volver a querernos:)
Esto
sería bueno para cambiar, para seguir queriéndonos como antes, para ser felices
nosotros solos. Sin ayuda de nadie sin que nadie nos diga lo que tenemos que hacer, donde tengamos que ir. Sin
que nadie nos diga quienes somos que hacemos solo querernos y nada más. Nosotros
solos en un mundo. Tú y yo queriéndonos como el primer día sin tener que sufrir
sin hacernos daño i si lo hacemos, sufrir juntos. Igual que reímos, igual que
nos besamos, igual que ese día en tus habitaciones solos, mientras nos quitábamos
la ropa. Éramos felices. ¿Qué nos pasó? Donde están todas esas risas? ¿No me
echas de menos? todos esos besos esos te quiero. Te diré un secreto yo, sí te
echo de menos.♥
dimarts, 21 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)